Staphylococcus Aureus i àcid nucleic Staphylococcus Aureus resistent a la meticil·lina

Staphylococcus aureus és un dels bacteris patògens importants de la infecció nosocomial.Staphylococcus aureus (SA) pertany a l'estafilococ i és un representant dels bacteris Gram-positius, que poden produir una varietat de toxines i enzims invasius.Els bacteris tenen les característiques d'una àmplia distribució, una forta patogenicitat i una alta taxa de resistència.El gen de la nucleasa termoestable (nuc) és un gen molt conservat de l'estafilococ aureus.En els darrers anys, a causa de l'ús extensiu d'hormones i preparats immunitaris i de l'abús d'antibiòtics d'ampli espectre, les infeccions nosocomials causades per Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina (MRSA) a Staphylococcus han anat augmentant.La taxa de detecció mitjana nacional de SARM va ser del 30,2% el 2019 a la Xina.El SARM es divideix en SARM associat a l'assistència sanitària (HA-MRSA), SARM associat a la comunitat (CA-MRSA) i SARM associat al bestiar (SARM LA).CA-MRSA, HA-MRSA, LA-MRSA tenen grans diferències en microbiologia, resistència bacteriana (per exemple, HA-MRSA mostra més resistència a múltiples fàrmacs que CA-MRSA) i característiques clíniques (per exemple, lloc d'infecció).Segons aquestes característiques, es poden distingir CA-MRSA i HA-MRSA.Tanmateix, les diferències entre CA-MRSA i HA-MRSA s'estan reduint a causa del moviment constant de persones entre hospitals i comunitats.El MRSA és resistent a múltiples fàrmacs, no només resistent als antibiòtics β-lactàmics, sinó també als aminoglucòsids, macròlids, tetraciclines i quinolones en diferents graus.Hi ha grans diferències regionals en les taxes de resistència als medicaments i tendències diferents.

El gen mecA de resistència a la meticil·lina té un paper decisiu en la resistència a l'estafilococ.El gen es porta en un element genètic mòbil únic (SCCmec), que codifica la proteïna 2a d'unió a la penicil·lina (PBP2a) i té poca afinitat amb els antibiòtics β-lactàmics, de manera que els fàrmacs antimicrobians no poden dificultar la síntesi de la capa de peptidoglicà de la paret cel·lular, resultant en resistència als medicaments.